Incontinència

La Maria ha estat ingressada en el hospital per un problema cardíac. Ha estat força greu però ho ha superat; també fa diàlisi des de fa 5 anys.

La trobo asseguda a la sala d’espera. Està menudeta, amb aspecte de poca energia.

Acut a la consulta perquè té una petita nafra al gluti i vol que miri com va.

Quan vaig a explorar-la em diu que esperi una estona, que la seva filla ha anat a casa a buscar un bolquer, que ara se li escapa el “pipi” i la “caca” i que està tacada. Està afligida, amb vergonya.

No és fàcil posar-se en el seu lloc, deu ser bastant trist saber que no pots controlar les teves defecacions. Els sentiments de vergonya, ràbia, humiliació i la pèrdua de control acompanyen als pacients amb aquests problemes.

Quan arriba la filla, la netegem i curem la nafra. Intentant en tot moment que la Maria es trobi amb el màxim confort. Respectant la seva dignitat, fent-la sentir persona.

Només vinc a donar-li les gràcies

La Rosa fa setmanes que té dolor al peu. A un dit del peu. Un dolor que li enterboleix el repòs. A ella, una dona forta, de les d’abans de la guerra.

Orientem el dolor com a vascular, arterial. Truquem a cirurgia vascular i ens fan “el favor” de veure-la en dos dies. Però l’especialista descarta l’origen vascular del dolor… rotundament.

En aquell moment, la Rosa estava prenent un anticoagulant oral per una arrítmia.

Desconcertats, tractem el dolor com podem.