Tag Archives for Violència gènere

Violència de gènere

Ens avisen els mossos a mig matí. Ens porten una noia agredida per la seva parella, per fer un comunicat al jutjat. No la conec. No és pacient meva.

Té 33 anys i una filla de 2, que ha deixat amb la seva mare.

Te hematomes a la cara i als genolls. I una mirada perduda. Com si volgués veure-hi més enllà de mi, de la infermera que li cura les ferides…

Relata l’agressió com si no l’afectés a ella. Com si la veiés en una pel·lícula. Sense emoció. Explica que el seu agressor ha de prendre una medicació que no pren. Que no sap quin és el motiu que ha desencadenat l’agressió. Que li ha donat bufetades i l’ha tirat a terra. Algú ha avisat als mossos.

Faig el comunicat al jutjat. Parlo amb els mossos perquè la portin a fer la denúncia. Ella no ho té clar. Té por que li prenguin la filla.

Se’n van i jo em quedo amb el cor encongit.

Superant el patiment

La Marta m’abraça quan acabem la consulta, i em diu: “Quan s’acosti Nadal, ja passaré per aquí”. Cada any em porta un regal. Ben embolicat, me’l deixa a la recepció amb una targeta manuscrita on hi posa el meu nom i els seus bons desitjos. Continua llegint →

Teràpia …o digues-li com vulguis

Són les cinc de la tarda, l’estiu està començant. Per la festa major de la ciutat on treballo, l’Ajuntament ha plantat uns inflables perquè la canalla pugui saltar i suar entre rialles.

Estic a la cua, esperant que els nens puguin pujar a un castell que primer han d’escalar per després baixar relliscant per una rampa. Aixeco la mirada després de sonar el nas del petit; veig com s’acosta una dona. La conec, no em pregunteu el nom; no us el sabria dir, però sé que és una de les meves pacients. Ja hi som, penso; segur que s’acosta per preguntar que si la tos o que si aquell fàrmac.  Continua llegint →

ACTE 2

Escena 23

Som en una consulta el mes de març, un 5 de març de 2013, per exemple. A fora es fa fosc i plou. Al mig de l’escena una dona d’uns 48 anys seu, amb el cap cot, davant d’un metge. Una taula els separa. Ella porta una gorra de llana i estreny un paraigües entre les cames. Viu amb els pares des de fa molts anys i no té feina.  Mira a terra tota l’estona. El metge l’escolta. Continua llegint →