Qüestió de fe

Estic auscultant els pulmons d’una dona de 40 anys quan veig que té unes taques a la pell. Li pregunto si se n’ha adonat i em diu que sí, que ja ha anat a un naturista i li ha dit que les taques eren a causa que s’havia quedat sense flora intestinal i baixa de defenses. Ja estava en tractament amb tres productes diferents, tots “naturals”. Miro amb atenció les taques i veig que és una pitiriasi rosada i així li explico.Malaltia ben coneguda, però n’ignorem la causa, no necessita tractament i es resol espontàniament en 3-4 setmanes. La dona es queda una mica parada però em pregunta a què és degut. No se sap ben bé. En acabar de dir aquesta frase veig que estic perduda, perquè ella sí que en sap la causa, me la repeteix convençuda: “m’he quedat sense flora intestinal”. En veure la meva cara d’escepticisme diu “jo hi tinc fe” en el centre naturista, de fet jo no vinc per les taques, sinó perquè em donis antibiòtic per la tos que tinc. Té una infecció vírica, no cal antibiòtic. Intento explicar-li amb empatia i acaba dient que porta uns mesos molt estressada, que s’ha quedat sense feina i han canviat moltes coses a la seva vida. Escolto i celebro que estigui trobant sortida als seus problemes. La tranquil·litzo respecte a l’evolució de les taques i de la tos. Durant la visita penso que és molt difícil competir en qüestions de fe, jo només li puc oferir explicacions limitades, escolta i paciència. I mantenir la honradesa per no recomanar tractaments, ni naturals ni sintètics, que no necessita.