Ahir infart, avui trànsit

Duem una setmana mogudeta. Un malat en fase terminal, dues altes postquirúrgiques amb cures complicades, les visites habituals… Acabem cada dia tard, amb feines administratives pendents per l’endemà. Ahir, cap a la una, va venir a visitar-se en Joan, amb cita prèvia. Deia que estava refredat des de feia dies i li feia mal el pit. Preguntant, el dolor no te característiques anginoses, però al auscultar-lo aprecio una taquicàrdia, que un cop mesurada és de 160 x’. Canvi de xip ràpid. Passo al box d’urgències, aviso la infermera; fa ECG que revela flutter auricular i elevació de segment ST. Li dic al malalt que no se’n pot anar a casa, dono instruccions a la infermera: nitrats sublinguals, aspirina, oxigen, via, monitorització… mentre truco al SEM.  Avisem la família, tranquil·litzem el malalt, que comença a suar i a baixar de TA…  Per sort arriba el SEM ràpid, arriba la família espantada, expliquem, tranquil·litzem… Nou ECG, clopidogrel.. i trasllat a l’hospital. Ha passat mitja hora, els pacients que tenen cita encara esperen a la sala. Respiro fondo un minut, torno a canviar de xip ràpidament i segueixo la consulta: una senyora gran amb gonàlgia, una noia jove amb asma, una gastroenteritis i una noia amb ansietat. En acabar la consulta, domicili d’un malalt terminal a 4 kilòmetres de distància. Per sort, està amb bon control de símptomes; parlem i acompanyem una estona. Ens n’anem a casa a quarts de cinc.

Avui, després de la consulta, vaig a veure un dels pacients postquirúrgics a casa seva. És un senyor gran en un estat fràgil físicament i emocionalment i amb restrenyiment de dies. Al tacte rectal es palpa un fecaloma que no puc extreure. Dono instruccions per fer enemes. M’assec al costat del llit,  escolto, el pacient plora, li sembla que està acabat, tan valent que havia sigut, té por de morir-se però quan arribi vol que sigui ràpid… Dono missatge d’esperança… suport al cuidador principal… contacte amb serveis socials. Torno al CAP a quarts de quatre, amb gana. Mentre faig un mos em diu l’administrativa que truquen que hi ha un ferit greu en un accident de trànsit. Dic que avisi a policia, al SEM, deixo el mos i em desplaço amb la infermera a atendre l’accident, a la carretera, perquè no hi cap més metge al centre. Trobem un home jove estirat a terra, cargolat de dolor, dient que se li ha clavat el volant al pit, que creu que té un pulmó rebentat… i perd el coneixement. Arriba el SEM i se’n fa càrrec. Me’n vaig del CAP a les 5. En marxar hi ha un noi jove al taulell de recepció que, en to pujat, li diu a l’administrativa que li he de fer una recepta d’heparina “urgent” perquè el traumatòleg de l’hospital li va receptar per una fractura de cama, però es va equivocar, i necessita una nova recepta perquè a la farmàcia li tornin els diners. Al carrer em trobo el fill d’un pacient que  ha vist el meu cotxe aparcat i m’espera que surti per dir-me que han donat d’alta de l’hospital al seu pare, que demà l’hauria d’anar a veure.

Demà en parlarem. Demà serà un altre dia i divendres! Quina llàstima treballar en aquestes condicions.