Idees creatives

Ens ha deixat una companya aquest estiu. Ha estat una pèrdua sobtada.

Som un equip gran, amb molts professionals. Així que, entre tots, hem anat assumint les tasques que ella feia ja que no hem tingut cap substitut per les vacances d’estiu (ni durant l’any)

Fa unes setmanes una altra companya va agafar la baixa per un problema de salut greu. Sembla que serà llarga.

I quasi de forma simultània, mentre venia al CAP a treballar, un tercer company ha caigut i s’ha trencat l’húmer. No podrà treballar fins d’aquí a 6 setmanes com a mínim.

Ahir infart, avui trànsit

Duem una setmana mogudeta. Un malat en fase terminal, dues altes postquirúrgiques amb cures complicades, les visites habituals… Acabem cada dia tard, amb feines administratives pendents per l’endemà. Ahir, cap a la una, va venir a visitar-se en Joan, amb cita prèvia. Deia que estava refredat des de feia dies i li feia mal el pit. Preguntant, el dolor no te característiques anginoses, però al auscultar-lo aprecio una taquicàrdia, que un cop mesurada és de 160 x’. Canvi de xip ràpid. Passo al box d’urgències, aviso la infermera; fa ECG que revela flutter auricular i elevació de segment ST. Li dic al malalt que no se’n pot anar a

La medicina basada en les urgències

Divendres 28 de desembre, dia dels innocents, em tocava cobrir les “urgències” del CAP. Érem dos; molts companys/es feien uns dies de merescudes vacances. De les 8 del matí a les 2 dels migdia vàrem “visitar” 135 persones. La xifra potser no sorprèn, ja hi estem acostumats… Però crec que no ho hauríem d’admetre; cada vegada sorprèn més la densitat de les visites, la profunditat de les demandes, l’agressivitat que les envolta… Al meu parer, hem passat de la “medicina basada en l’evidència” a “la medicina basada en les urgències”.