Però…, què s’han cregut?

La Maria té 84 anys, viu sola, en una habitació rellogada en un mas proper al poble.

Es va quedar vídua fa 4 anys. Va viure un temps en un pis de la capital de comarca, però va acabar tornant al poble perquè no se’l podia pagar. Els seus nebots mai s’han interessat per ella.

Té un deteriorament cognitiu associat a l’edat (no una demència), però encara conserva un acceptable grau d’autonomia.

Fa dues setmanes va anar a urgències per una caiguda accidental. Havia caigut, també, unes setmanes abans. Qui la va atendre va sospitar que no hagués fet un hematoma subdural i va demanar una TAC cerebral que fou normal. A l’hospital “es van espantar” pel seu entorn sociofamiliar i no la van reenviar cap a casa sinó que va anar al centre sociosanitari.

Avui ve amb l’informe d’alta. Astorada comprovo que li han canviat la pauta d’antihipertensius (sense cap explicació a l’informe i sense cap raó tècnica) i que han fet de nou tota la prescripció electrònica eliminant els inhaladors que prenia per la seva MPOC (tampoc cap explicació a l’informe). Han decidit citar-la per a un estudi de deteriorament cognitiu.

Ni la seva metgessa ni la seva infermera de família han estat consultades…

Però.., què s’han cregut…?

Deixa un comentari