Malmetem la història clínica

Em preocupa l’ús cada cop menys seriós que fem de la historia clínica… Estem fent-la malbé com a eina essencial per donar continuïtat a l’atenció clínica. Hem entrat en una espiral en la qual sembla que tot el que sigui compartir la informació és bo…!

Fa una setmana, una companya va ser atesa per un metge internista. En el decurs de l’entrevista, l’internista va comentar…: “Amb aquest accés generalitzat a la història clínica que estem vivint, he començat a no escriure segons quines coses a la història clínica. En el teu cas, si et sembla bé, no escriuré…”

Fa pocs dies vaig assistir a una presentació sobre les qualitats de la innovació que suposa l’accés del pacient a la seva “Carpeta de Salut” (bona part de la seva història clínica). Sembla raonable que sigui així, però… ningú ha valorat si és prudent que el pacient accedeixi directament a l’informe d’un resultat (una prova complementària, l’informe d’anatomia patològica…) sense l’assessoria del professional que li ha sol·licitat. Tampoc queda clar que el ciutadà tingui accés a veure el llistat de tots els professionals que han accedit a les seves històries clíniques informatitzades (la de primària, la de l’hospital “X”, etc.)

Dilluns un company va ser atès per una metgessa de l’ICAM, per valorar la seva situació d’incapacitat laboral. El company, astorat, i respectuós amb la feina de la seva companya de professió, va comprovar com la metgessa (que no participava en la seva atenció) va accedir a la seva història clínica informatitzada sense cap limitació.

Ahir un metge de capçalera em comenta: “Des que sé que els companys de l’ICAM accedeixen a tota la informació clínica que escric a la història informatitzada, he començat a fer servir de forma habitual l’opció de comentaris personals o d’informacions que tan sols jo puc llegir…”

Què ens passarà en el futur si perdem el bon costum d’escriure a la història clínica tot allò que és rellevant per atendre un pacient…?

Què passarà en el futur si els ciutadans entenen que allò que m’expliquen en la intimitat d’una consulta determinada, serà accessible a molts altres professionals que no intervenen en la seva atenció, o almenys no en aquella situació…?

3 thoughts on “Malmetem la història clínica

  1. No cal ser més puristes que el Papa! La professió (o millor dit, la vocació) de metge, té com a inherent, la condició de “confessor”, i cal recordar que hi ha informació que ens dona el pacient que no és “clínica”, si no que és “personal”, i que per tant no hauria de constar perquè no és rellevant per a la millor gestió de la la salut dels pacients. Això dista molt molt del mal ús que fan molts professionals sanitaris de les Històries Clíniques Informatitzades. Crec que el problema no està en la existència de la informació, si no en el mal ús que molts en poden fer i en fan… Ahir em comentava un company que hi ha una Fundació privada que ofereix control clínic de pacients amb certa patologia. Qui ha facilitat aquesta informació a una Fundació privada?!? Això si que em crema a les orelles…. No podem culpar al martell si no hi ha una mà que el llenci…

  2. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | Diaris de trinxera

  3. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | FoCAP

Deixa un comentari