Té 28 anys i pregunta si “tinc alguna cosa” per a l’ansietat. Mai no m’ha consultat res. És la seva primera visita. No sé res d’ella.
Immigrant. Va venir amb la seva mare i 4 germans fa uns 12 anys per “buscar-nos la vida”. El seu pare (que ja havia “desaparegut” de la família) i 2 germans més grans es van quedar en el seu país d’origen. No en sap res d’ells.
Està casada amb una parella d’aquí. Té dos fills de 7 i 2 anys. La família de la parella no l’accepta. La mare i els germans que té aquí viuen a 50 km. Es veuen poc.
No té amics. Treballa 8 hores per a una empresa de neteja. Es cuida de la casa i dels fills.
Fa 1any li diagnostiquen, a la seva parella, de 32 anys, una malaltia neoplàsica greu. Tractaments. Més tractaments. La parella no pot fer res. No pot treballar. Ara, cada 15 dies ingressa a l’hospital.
Ella treballa. Cuida els fills. I la casa. No vol deixar de treballar. Només vol ajuda per a seguir.
“No puedo más… como puedo manejar tanto dolor?”
Diaris de trinxera 