Per què no em cuida vostè?

Avui he visitat el Joan al sociosanitari on va ingressar ahir per rebre les cures que li calen en aquests darrers dies de la seva vida. La intenció inicial, la seva, la de la seva família i la meva, era que es quedés a casa fins al final. El Joan, però, s’agafa a la vida amb totes les forces que li queden superats els 85, que sorprenentment són moltes, i aquest darrer tros del camí s’està allargant més del que esperàvem i del que la Maria, la seva companya inseparable, ha pogut resistir.

En les darreres setmanes han anat apareixent símptomes als que hem anat responent, sospesant entre tots quins efectes secundaris dels medicaments que li donàvem eren tolerables i en quins casos era pitjor el remei que el símptoma. Últimament li havíem col·locat una palometa per quan perdia la via oral, que era molt sovint, i la família ha anat utilitzant-la per administrar-li els fàrmacs que li traguessin els vòmits i el permetessin recuperar la capacitat de menjar i prendre els medicaments que li donaven confort.

Fa dos dies, però, vam decidir canviar d’estratègia, per protegir la Maria, que darrerament dóna senyals d’esgotament i que pugui dedicar-se completament al que el Joan vol i necessita, que estigui al seu costat donant-li la mà.

La visita al sociosanitari m’ha resultat estranya. Després d’anys acompanyant el Joan, a la consulta i en els últims mesos a casa seva, avui jo era una visita de cortesia. La clau me l’ha donat ell quan amb tota la seva lucidesa m’ha dit: per què no em cuida vostè? I per què no. Ara que alguns semblen haver descobert el pacient crònic i que els gestors s’omplen la boca de la importància de l’atenció primària, per què els metges i infermeres de família no aspirem a cuidar els nostres pacients fins al final, disposant del temps i dels recursos adequats, també amb la possibilitat d’ingrés amb cures d’infermeria i metge de guàrdia per donar resposta al que passa quan nosaltres no hi som?

Per això calen professionals que retornin el pacient al centre de la seva feina malgrat un entorn on els objectius són altres, que recuperin la compassió com a pas per superar pors i mandres. I també calen professionals formats, i no de-formats per un sistema que mesura la productivitat en nombre de visites realitzades, en nombre d’etiquetes col·locades i en nombre d’informes escrits no importa com ni amb quina utilitat.