Un estat d’ansietat

La Núria entra a la consulta, ha demanat hora per avui mateix:

Vinc perquè tinc un estat d’ansietat, he sortir de la feina i no hi puc tornar….. l’encarregat ens ha esbroncat, ha llençat material per terra i jo he sortit corrent, he tingut por, m’he posat a plorar….. he renunciat al contracte, però em queden uns dies….les esbroncades són freqüents, no ho puc aguantar… jo em tracto per l’ansietat des de la molts anys… No em fas la baixa? …… Ara que m’ho expliques tinc més clar que no és un problema de malaltia sinó d’agressió laboral, però tothom aguanta per no perdre la feina…

I després d’uns segons de silenci:

La situació d’avui m’ha recordat quan el meu pare em cridava i em pegava quan era petita, jo corria i m’amagava al vàter, ell donava cops a la porta fins obrir-la…. sí, a la meva mare i als meus germans també els pegava… però no ho reconeixien…. de fet la meva mare em deia que la culpa era meva, que no feia les coses ben fetes, em va portar al psiquiatre de petiteta i tota la vida he pres tranquil·litzants i antidepressius…..Avui, al sortir de la feina he anat a casa la meva mare i m’ha dit que anés al psiquiatre, que ella em pagaria la visita, però jo he preferit venir aquí… total, el psiquiatre em donarà més pastilles per anestesiar-me, però no em trobaré millor… Mai n’he parlat amb el meu pare, sempre m’he escapat…. algun dia hi hauria de fer front…

 Uns minuts més de silenci:

Ara ho veig clar: demà aniré a la feina i els diré que ens maltracten, no vull la baixa, vull anar demà a treballar… no vull escapar més. Sempre he viscut com una víctima… Gràcies, aquesta visita m’ha anat molt bé.

 

 Quan se’n va, intento escriure alguna cosa a la història i penso quins 20 minuts més profitosos. No he posat cap diagnòstic, no he emplenat cap casella, no li he preguntat si fumava. Hi ha una part de la nostra feina que no es pot quantificar ni registrar. Des del punt de vista d’alguns gestors de cap quadrat aquests 20 minuts no he “produït” res. Si faig moltes visites com aquesta potser em consideren innecessària… Quan entendran els gestors la feina que fem??